El clima de Catalunya

A gairebé tot Catalunya el clima afavoreix unes bones condicions de vida. Les comarques interiors i especialment les litorals són les que tenen un clima més benigne. Per això són les comarques més poblades. En canvi, les comarques de muntanya ho estan molt menys a causa dels factors climàtics.

A Catalunya hi ha grans variacions entre el litoral, l'interior i les zones de muntanya:

• A les zones costaneres el clima és mediterrani litoral. És un clima suau, amb estius càlids i hiverns no gaire freds. Les precipitacions són abundants, sobretot, a la primavera i a la tardor.
• A la zona de la Depressió Central hi trobem un clima mediterrani d'interior o mediterrani continental, amb hiverns freds i estius molt calorosos. Les precipitacions són escasses.
• Als Pirineus i el Prepirineu, el clima és d'alta muntanya (mediterrani pirinenc). Els estius són frescos i els hiverns són molt freds, amb precipitacions abundants, sovint en forma de neu.
• Finalment, la zona de la Vall d'Aran, amb precipitacions abundants durant tot l'any, té un clima atlàntic. A causa d'aquestes precipitacions, els estius són frescos i els hiverns, freds.

Les Serralades Costaneres

Paral·leles a la costa mediterrània catalana, s'aixequen dues serralades: la més interior s'anomena Serralada Prelitoral o d'interior, i la que s'aixeca prop de la costa s'anomena Serralada Litoral o de Marina.

La Serralada Prelitoral és la més llarga, i va des de la Serralada Transversal (que connecta les serralades costaneres amb els Pirineus) fins més enllà de l'Ebre. 

Les muntanyes són altes, però no tant com les dels Pirineus. Els seus cims principals són el Turó de l'Home (1.712 m), les Agudes (1.706 m) i el Matagalls (1.700 m), tots tres al Montseny. També cal destacar Montserrat, les Guilleries i la Serra de Prades.

Entre les dues serralades costaneres hi trobem la Depressió Prelitoral, que va des de la Selva fins al Tarragonès. 

La Serralada Litoral és més curta i baixa que la d'interior, i s'aixeca tan a prop del mar que, a vegades, les muntanyes arriben fins al mar, formant una costa alta (amb penya-segats). Comprèn, entre d'altres, el Tibidabo (512 m, a Collserola), el Corredor (632 m) i el Montnegre (757 m), el qual és el cim més alt de tota la Serralada Litoral.

Finalment, la zona que hi ha entre el Garraf i el nord del Maresme es coneix com a Depressió Litoral, una estreta franja arran de mar.