Relleu de Catalunya

Catalunya limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb Aragó, al sud amb la Comunitat Valenciana i a l'est amb el mar Mediterrani. 


Catalunya presenta un relleu accidentat i divers, on predominen, però, les muntanyes. Els geògrafs han estructurat aquesta varietat de formes en tres grans unitats de relleu: els Pirineus, la Depressió Central i les Serralades Costaneres.

La Depressió Central

La Depressió Central s'estén entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral. És un conjunt d'altiplans d'entre 800 i 1.000 metres, separats per diverses valls fluvials. Els altiplans són superfícies de terreny relativament planes, que estan elevades sobre el terreny que les envolta.

Aquesta gran plana central fa milions d'anys era un gran llac salat que s'evaporà i que es va omplir amb els sediments arrossegats pels rius procedents dels Pirineus. El sòl d'aquest antic llac són fèrtils i poden donar bones collites de cereals, i s'han construït canals que permeten regar els camps i hortes de la zona lleidatana.

Aquestes terres de l'interior de Catalunya solen ser fredes a l'hivern i bastant caloroses a l'estiu, ja que estan lluny de l'efecte suavitzador del mar.