Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estanys. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estanys. Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 de novembre del 2019

Estanys i embassaments

Al Pirineu abunden els estanys d'origen glacial, de petites dimensions i que es formen amb l'aigua de torrents provinents de la fosa de la neu. Un exemple en són els llacs de Sant Maurici.

El llac més gran de Catalunya és l'estany de Banyoles, el qual s'alimenta sobretot d'aigües subterrànies i té una superfície de gairebé 100 hectàrees (més o menys, les dimensions de 100 camps de futbol junts), i una fondària màxima de 40 metres.


A la zona costanera hi trobem aiguamolls (zones pantanoses, com els aiguamolls de l'Empordà) i deltes com el de l'Ebre o el del Ter. Un delta fluvial és un accident geogràfic que consisteix en una acumulació dels sediments que transporta un curs d'aigua (el riu) i que es forma a l'àrea on desemboca.


Aiguamolls de l'Empordà


Vista aèria del delta de l'Ebre


Els embassaments són construccions humanes destinades a emmagatzemar aigua per regular el cabal dels rius, per evitar avingudes d'aigua sobtades que puguin provocar inundacions, i per assegurar el subministrament d'aigua a la població en cas de sequera. També serveixen per produir energia elèctrica.






Rius i llacs de Catalunya

El conjunt d'aigües superficials (rius, estanys i llacs) que hi ha en un territori determinat formen la seva xarxa hidrogràfica. A Catalunya n'hi ha tres: la xarxa Pirineus-Ebre, la xarxa Pirineus-Mediterrani i la xarxa mediterrània. També s'incia la xarxa Atlàntica.


  • La xarxa Pirineus-Ebre està formada pel riu Ebre i els seus afluents directes i indirectes (com el Segre, la Noguera Pallaresa o la Noguera Ribagorçana). Són rius de règim nival, amb cabals màxims a la primavera, l'època de més pluviositat i de la fosa de la neu.
  • La xarxa Pirineus-Mediterrani inclou la resta de rius que neixen als Pirineus i al Prepirineu. Els més importants són el Ter, el Fluvià i el Llobregat.
  • La xarxa mediterrània comprèn els rius que neixen a les serralades costaneres. Són rius curts i de cabal baix i molt irregular, com la Tordera, el Besòs, el Gaià i el Francolí.
  • La xarxa atlàntica té una presència més aviat testimonial: el riu Garona neix a la Val d'Aran i fa un llarg recorregut per terres franceses fins a desembocar a l'oceà Atlàntic.






Temps i clima

El temps meteorològic  és l'estat de l'atmosfera en un moment concret i un lloc determinat.  Per saber el temps que fa, tenim en co...